SEGONS ES MIRI - perquè tot té diferents maneres de mirar-ho

JORDI ROMERO

A Arbúcies, indepe i d'Iniciativa, molts no som.

NO HO ENTENC I A MÉS HEM SAP GREU

Escrito por segonsesmiri 23-10-2016 en POLITICA. Comentarios (0)

Francament no entenc  l’estratègia d’ERC.  Tot el pollastre que han organitzat per l’exposició al Born, la radicalitat contra el govern de Barcelona per part de l’Alfred Bosc, excel·lent parlamentari quan estava a Madrid, i com es  posicionen contra tot el que sigui proposta de l’àmbit proper als comuns als que han arribat a qualificar (Rufian en la passada campanya) com el seu principal adversari polític. No ho entenc

Sense entrar en la ignomínia que signifiquen alguns comentaris a la xarxa, aquesta necessitat constant de criticar i marcar distancies amb els comuns no l’acabo d’entendre. L’actitud  a cops crispades, “fardetes” i “provoquetes” i fins i tot alguns dels discursos i intervencions de persones que potser no ha dit mai gran cosa, però si que ho feien d’una forma poc sectària, temperada i amable, i ara no tens per on agafar-les. No l’hi veig cap mena de sentit, ni crec que els hi serveixi per alguna cosa.

Entenc el paper de CDC o això punt cat que  es diuen ara. Sempre han estat adversaris amb l’esquerra i sobretot amb l’esquerra que va significar el PSUC o ICV i ara els Comuns . Això no és d’ara, ja al final del franquisme en la lluita política i sindical, la gent que va anar formant CDC estava en un lloc i el PSUC i CCOO en el d’enfront i encara que coincidien en la defensa de la democràcia, la llibertat i els drets nacionals, sempre se’ls hi posava i se’ls hi posa en qüestió el que més estimen: les seves possessions, la seva posició social, el seu poder per fer i desfer  i se’ls hi demana com han aconseguit el poder i els diners i se’ls qüestiona el que ells consideren el seu dret de classe  a manar i a repartir.

Es comprensible que per defensar això, ja que en el fons són els cotxes esportius dels seus fills, els “negociets” familiars i dels seus amics, els comptes a Andorra o ves a saber a on, facin i diguin el que sigui necessari, sense cap mena de mida, d’escrúpols o de vergonya. El que han fet ara amb l’exposició del Born, enviar gent a xiular als lluitadors antifeixistes que assisteixen a la inauguració d’una exposició de denuncia del franquisme i la repressió, es comparable al que van fer amb el cas de l’incendi d’Horta de Sant Joan, a on fins i tot es van fer arribar vídeos falsos i manipulats a un important diari barceloní, sense importar  quines conseqüències podria tenir la seva indecència.

Entenc  també que avui per avui ERC té un pacte amb CDC i sempre és difícil trencar un pacte quan l’altre disposa de tots els mitjans de comunicació per articular una campanya de desprestigi sense cap mena d’escrúpols. Es complicat i segurament molta gent d’ERC encara recorda com  va acabar de quallar la formació de JuntsxSI i la convocatòria de les darreres eleccions al despatx d’en Mas, amb en David Fernàndez sortint de la Generalitat dient que ell havia anat allà a una cosa però que el tema ja era tot un altre, mentre Oriol Jonqueres continuava sentint aquella pressió de quan et tenen agafat i et diuen allò de “Potser que  no fem mal, veritat?”

El que no entenc  és  que posin tant d’interès en anar en contra dels comuns.

Molta gent pensa que davant d’unes noves eleccions si no es repetís la formula de Junts x Si els resultats d’això punt cat que és ara CDC trauria molts pitjors resultats que ERC. Que ERC està avui per avui amb més possibilitats de ser la primera força política en unes eleccions al Parlament de Catalunya, però que si es repeteix la formula JuntsxSI difícilment ERC podria moure a Puigdemont de la candidatura a la presidència de la Generalitat. Podrien guanyar de nou les eleccions però ERC tornaria a estar en una posició de subordinació amb CDC. No cal fer llista dels marrons que s’ha menjat aquesta legislatura veritat?

Molta gent pensa que el Comuns trauran molt bons resultats a les properes eleccions al Parlament de Catalunya però que a diferencia de les eleccions estatals tenen una mica més complicat guanyar-les i segurament quedarien per sota d’una ERC alliberada de la hipoteca de CDC.

SI això que pensa molta gent al final fos així, sembla doncs que  la millor oportunitat que Oriol Jonqueres té per arribar a President de la Generalitat i que ERC pugui governar sense estar supeditat a CDC, serà si compta amb el suport de l’espai dels Comuns.

També podria passar que uns mals resultats electorals de CDC i els casos de corrupció que aniran jutjant-se i sentenciant-se posicionin a ERC com la força política principal de Catalunya durant un bon grapat d’anys. Segurament seria la força principal però no hegemònica. La hegemonia política estaria compartida.

Potser en algun moment ERC es veurà obligada a decidir si forma un govern d’esquerres que apliqui polítiques progressistes, sense tenir que aguantar, per exemple, a la responsable de Sanitat de CDC - mireu que deia Cafè amb llet de la seva gestió a l’Hospital de Calella http://www.cafeambllet.com/montserrat-candini-una-hipocrita-de-base/ - posant pals a les rodes de les polítiques del Conseller Comin, o si torna a salvar a CDC. Potser no cal parlar de quan Heribert Barrera va fer president a Jordi Pujol enlloc de a Joan Reventós a canvi de la Presidència del Parlament. Un regal que va durar un munt d’anys. Espero que això no torni a passar.

És per això que no entenc algunes coses i a més hem saben molt greu.

Jordi Romero


REFERÈNDUM SENSE ADJECTIUS

Escrito por segonsesmiri 14-09-2016 en Referéndum. Comentarios (0)

No sabem si la DIU (Declaració Unilateral d’Independència), està guardada en un calaix, i en cas d’estar-ho si molt al fons o no, o està definitivament morta i enterrada. Sigui com sigui la veritat és que ja ningú l’esmenta, ningú ens ha explicat perquè s’ha desestimat la proposta i ningú ha demanat explicacions per aquest abandonament.

S’ha substituït la DUI pel RUI (Referèndum Unilateral d’Independència) del que tenim tanta informació, argumentació i fórmules d’aplicació  com de la DUI: escasses, poc concretes i molt variades, encara que aquests terminis semblin contradictoris. Després de les concentracions de l’11 de setembre, deia en Carod Rovira a TV3 que tenia la sensació que s’improvisa molt.

El que sí que és bo, segons la meva forma de veure les coses, és que el referèndum, després d’haver estar menyspreat i vilipendiat per molts, torna a l’escena política amb força i gairebé tothom el veu com l’única forma de desencallar el procés. El que es fa és afegir-li adjectius per fer-lo diferent de la proposta que es va repudiar, aquests adjectius en lloc de clarificar encara compliquen més la cosa pel que segurament no aniran més enllà d’un complement gramatical.

És molt important però el gran acord que hi ha al voltant del referèndum: No pot ser la repetició del 9N – 2015 i "Ha de tenir els estàndards acceptats pel món en termes de participació, de validació de resultats, de garanties del procés, i ha de superar totes les provés d'estrès a les quals un mecanisme d'aquestes característiques s'ha de sotmetre", deia en Puigdemont el passat 12 de setembre. Altres diuen que ha de ser vinculant, reconegut, que sigui de convocatòria universal, que hi participi la gent del si i la gent que votarà no, etc. Resumint ha de ser un referèndum amb conseqüències jurídiques i polítiques clares, i amb reconeixement internacional doncs segons sembla la idea que la independència a més de declarar-la te l’han de reconèixer es va obrint camí també com a punt de coincidència de totes les forces sobiranistes.

Una possibilitat seria convocar el referèndum atenent-nos a una legislació catalana, que desconeixem si serà anul·lada pel Tribunal Constitucional, voler fer-lo el dia que toqui i que l’Estat Espanyol ens ho impedeixi. Llavors Europa i el món reaccionarien davant d’aquesta afronta a la democràcia i obligaran a Espanya a reconèixer el dret d’autodeterminació.

En un cas així segurament ni el PP, ni el PSOE, ni el PSC hi voldran participar i no reconeixeran el referèndum com a vinculant. El PP i el PSOE són membres de la Internacional Conservadora i de la Internacional Socialista, dues organitzacions a les quals pertanyen la gran majoria dels partits que governen Europa i el Món. Crec que després del resultat del referèndum d’Anglaterra la comunitat europea i internacional el que farà serà aplaudir fervorosament tots els impediments, il·legalitzacions, etc. que plantegi el govern espanyol contra el referèndum.

L’altra possibilitat seria tornar a demanar poder convocar un referèndum, i com a Madrid ens diran que no, llavors convocar unes eleccions que adjectivaríem de constituents.

Qui defensa aquesta proposta, bàsicament l’antiga CDC, creu que amb aquesta convocatòria ERC ho tindria molt difícil per trencar la fórmula de Junts x SI i d’aquesta forma poder mantenir com a partit un nombre important de diputats i la presencia en el govern que unes eleccions normals no l’hi garanteix. Seria com una repetició de les passades eleccions dites plebiscitàries. L’opció d’eleccions constituents no seria reconeguda per moltes forces polítiques pel que estaríem, per a molts, davant d’unes eleccions merament autonòmiques. A més si els resultats del vot de la nostra vida, van ser el que van ser i encara desperta un munt de dubtes i opinions diferents sobre la seva lectura i conseqüencies, unes noves eleccions presentades un altre cop com a definitives penso que encara obtindrien uns resultats pitjors. Per tant aquesta alternativa no solucionaria res més que mantenir el poder a Catalunya en les mateixes mans de sempre

I la tercera possibilitat és perseverar amb el REFERÈNDUM, així en majúscules i sense adjectius i com el govern de Madrid no ens el deixarà fer, continuar insistint i insistint tot el temps que calgui, perseverar i insistir, però alhora posar totes les eines necessàries perquè el govern espanyol es vegi forçat a pactar. I les eines necessàries són les mobilitzacions que afectin l’activitat econòmica i els negocis: aturades de producció, boicots a empreses, aturades de transports, apagades de telefonia, de llum i moltes coses que es poden anar pensant i proposant. Poden ser locals, temporals, començar per poc i anar creixent, però des de fa molt de temps està ja comprovat que la millor forma que tenen els sectors populars per ser escoltats i que se’ls faci cas és aturar el flux de diners, la producció i els transports. Podem estar fent 11S’s fins que ens plagui, només serviran per trobar-nos, comptar-nos, veure que encara som molts i cap a casa fins l’any que ve.

És possible que el reconeixement del dret d’autodeterminació mereixi una Vaga General? Doncs segurament caldrà i si Catalunya no és capaç de fer-la per guanyar-lo, potser seria millor deixar-nos d’enganyar i  pactar un bon finançament, la sobirania fiscal i econòmica, el blindatge de competències que considerem bàsiques: cultura, ensenyament, llengua, etc. i continuar fent declaracions al Parlament de Catalunya per ser feliços.

Clar que tot és segons es miri i aquesta és la meva manera


L’exposició, l’estàtua de Franco i la Colau.

Escrito por segonsesmiri 08-08-2016 en gestio cultural. Comentarios (0)

L’exposició, l’estàtua de Franco i la Colau.

Un dels culebrots d’aquest estiu és la exposició que es vol fer a l’Antic Mercat del Born, avui Born Centre Cultural i que incorpora una estàtua del dictador Franco a cavall amb el cap escapçat.

El munt de barbaritats que s’han arribat a dir sobre aquesta exposició, demostren ignorància, mala folla, ganes d’aprofitar-se de qualsevol cosa per anar contra l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, però sobretot demostren també que en política no tot s’hi val i que segons quines argumentacions s’utilitzen acaben anant en contra dels que les proclamen. Veiem sinó la campanya que ha iniciat la premsa del règim i el comunicat mesurat, argumentat i excel·lent que ha fet l’Associació Catalana de Expressos i Represaliats pel franquisme.

Amb aquesta polèmica també han aparegut La Coronela de Barcelona, grup de recreació històrica del setge del 1714, que veient-se menystingut per l’Ajuntament s’ha llençat en mans del Molt Honorable, tot declarant que l’Alcalde d’abans si que els entenia i no com ara que la Colau no els té en compte.

Com fa temps que hem dedico professionalment a la gestió cultural i molt especialment a les activitats de recreació històrica m’agradaria donar el meu punt de vista i centrar el debat en el fet de la divulgació de la història i del producte cultural.

Un dels problemes que tenen els espais patrimonials és que es gestionen des del convenciment que serveixen per tot i que en ells es pot fer de tot. Al Born s'han fet desfilades de moda, concerts de tota mena i un munt de coses que no tenen a veure amb les restes que hi ha. De la mateixa manera que es fan desfilar legions romanes o recreacions del la Guerra de Successió o de la Guerra del Francès en indrets que no tenen res a veure amb els fets i la època que es pretén representar. I no tot es pot fer a tot arreu ni arreu es pot fer de tot

Els grups de recreació seriosos que hi ha al nostre país, i que en son molts, saben molt bé del que estic parlant

També hi ha la temptació de utilitzar els espais patrimonials per explicar la història, segons convingui al poder del moment. Una historia plena de fets heroics i de gestes patriòtiques, quan la historia del que està ple és de enfrontaments de classe, gent oprimida, misèria, diferencies socials, gestió absolutista del poder, corrupció etc. Molts cops s’utilitza la història per mantenir els mateixos privilegis de sempre enlloc de posar al descobert les injustícies per mirar de no tornar-les  a repetir.

El discurs que fa el Born sobre el segle XVIII és excessivament unilateral i de tant patriòtic que es vol, el fa no creïble. És impossible que els ciutadans de Barcelona del 1714, tots, fóssim una gent magnifica i els assetjadors, tots, uns cabestros sense escrúpols. Mai la historia ha estat tant plana.

Crec que a part dels fets militars estaria bé també parlar de les classes socials al sXVIII de la misèria d’uns i de la riquesa d’altres, tant catalans uns com altres, i de tota la gent que malgrat la derrota que va patir el país va conservar els seus palaus, les seves riqueses i els seus privilegis i dels que van patir la repressió i la misèria. També estaria bé parlar de que la majoria de casaques vermelles, així eren coneguts els nobles de la Coronela de Barcelona, eren una colla de senyorets que van utilitzar al poble de carn de canó mentre ells tenien com a principal preocupació conservar els seus privilegis de classe. Potser podríem explicar moltes coses de com vivia la població civil en aquella època.

Crec sincerament que el Born Centre Cultural sense sortir del seu llegat arqueològic, ni de la seva època té material per fer exposicions, recreacions i tot el que es vulgui durant molt de temps.

I tot això sense entrar en la importància del edifici, de la seva arquitectura, del impacte del mercat central en el barri, del impacte que va tenir el seu trasllat, de les lluites veïnals que van servir per recuperar-lo, de les activitats que durant la dictadura es van fer per part de l’Associació d’actors de Catalunya, de les festes del col·lectiu Okupa als anys 80..... Tot això ens donaria per molt i molt per explicar........

Però ja se sap, tothom es pensa que als llocs es pot fer de tot i que no passa res. Possiblement una exposició sobre el franquisme hagués estat bé fer-la al Camp de la Bota a on Franco afusellava als presos o al castell de Montjuic o a la Diagonal, per on van entrar les tropes feixistes. Segur que tenim molts més espais. Fins i tot podrien haver estat finançades per alguna de les famílies catalanes que va col·laborar i es va enriquir amb el franquisme

Ara voler aprofitar això per carregar contra l’Ada Colau ho trobo indigne i intel·lectualment lamentable.

Jordi Romero